Que l’escola sigui un centre de cultura de participació democràtica i així el CEC sigui el motor que dinamitza tota la comunitat educativa.
Qui sóc jo?
Ara, el papà del Mikelet, de 2n A. Em dic: Osvaldo Keim i Palau
Què voldria fer jo des del Consell Escolar de Centre (CEC)?
Representar les mares i pares a l’Òrgan de Govern de la nostra escola.
Per prendre tots plegats les millors decisions al funcionament del centre.
I com fer-ho?
Fomentant la participació, responsable i divertida de tota la comunitat educativa.
Fent el camí d’anada i tornada de comunicació del Delegats de cada curs a les reunions del Consell.
Aportant algo de nou?
Jo també, i taaan!!!
Ser creatiu és fonamental a les hores de xerrar els temes en debat fins trobar un acord de fons i de formes de fer aplicable una nova idea, perquè sempre un canvi per petit que sigui comporta un desafiament a resoldre.
Però, per això mateix, és que el CEC ens aporta la professionalitat del integrants Docents, Administratius, i de l’Ajuntament dels que tenim a cada trobada un marc de feines bé acurat dins del qual aportar les metodologies oportunes.
Quines cosetes, per exemple donaries prioritat per revisar o millorar?
Hi ha molta feina sempre que fer com contralor de la gestió directiva, a més a més d’estudiar el projecte educatiu del proper cicle, el reglament intern i les seves permanents revisions, el pressupost que s’ha de aprovar, i les noves competències que en aquest temps sempre ens sorprenen amb més velocitat d’innovacions.
Però, quan totes aquestes feinades ens permetessin (que no és poc) buscar en l’imaginari col·lectiu de tota la Comunitat Educativa els aportes de Noves Eines per la Qualitat en el procés d’ensenyament i aprenentatge o com es diu “ensenyentatge”, on cadascú te el seu gra de sorra per afegir, agilitzant la doble via de comunicació fonamentalment amb el Cos de Delegats.
Qualitat Educativa des de les aules ja tenim i de la bona, però encara podem reforçar això implicant-nos a casa nostra a tota la resta de espais que aquesta escola ens convida a participar, a jerarquitzar la convivència dels nanos entre ells i l’entorno on es desenvolupen, per a que sentin com seves cada una de les activitats que promoure tant l’AMPA com les docents en aquesta casa de tots nosaltres.
Escoltar els nous emergents davant les noves dificultats a les assignatures i donar-li altra forma de superar l’esglaó vol dir estar molt atent més a els canvis que a les rigideses, aplicant la “flexibilitat” i “adequació” que el seny ens permeti, ara que els nanos sempre tenen meravelloses sortides que ens superen a la nostra història.
Apa! anem que el camí es fa caminant. Obertura de ment i estar alerta als nous temps, a les noves tecnologies, sense por a equivocar en un intent, que el fracàs admès es la confirmació de ser més a prop de la solució a un problema.
Disciplina per jugar a la transformació ens dóna la garantia de formar éssers responsables del seu futur.
Per acompanyar-nos aquestes inoblidables anys de la infantesa és que serem tots a la una.
Com es diu d’una altra forma: “que es necessita de tota una ‘tribu’ per educar un nen”
Com ho farem doncs?
Ara mateix: VOTANT TOTS I TOTES, les mares i pares a les properes eleccions del Consell Escolar.
