La comissió de mobilitat es va crear amb l’objectiu de millorar les condicions d’accessibilitat a la nostra escola, dissenyant camins segurs per arribar-hi i treballant per una millor senyalització viària del nostre entorn. A més, porta a terme accions per fomentar l’ús de mitjans de transport alternatius al cotxe particular (bicicletes, patinets, bus urbà o anar a peu).
Pensem que entre tots podem aconseguir un entorn més segur i agradable pels nostres fills i filles. Tant l’educació vial com la manera que tenim de desplaçar-nos per la ciutat són dos aspectes que cal cuidar des de que són petits, així resulta molt més senzill aconseguir un canvi d’hàbits en la societat.
Si voleu enviar suggeriments o comentaris als membres de la comissió, podeu fer servir el formulari de contacte de la part inferior d’aquesta pàgina o bé enviar-nos un correu electrònic a mobilitat@afabisbatdegara.cat
BLOG de la Comissió de Mobilitat
- STOP canvi climàtic!! 14 Març, 2019
Camí escolar Terrassa El divendres 15 de març, ens afegim al moviment global de protesta pel canvi climàtic. BiTer i Camí Escolar Terrassa, junt amb altres persones, us animem a venir a mostrar que a Terrassa, també volem dir que ja n’hi ha prou de fer malbé el nostre planeta. A les 18h, davant de l’Ajuntament.
Si et preocupa el futur dels teus fills i filles i de tot els infants de la Terra, vine amb el teu missatge o fes-nos-ho a arribar a info@biter.cat
Continue reading → - 10 AMPAs de Terrassa impulsen la campanya “Si apagues el motor, tots hi guanyem!” 5 Març, 2018
Terrassa. 05/03/2018. Des de la plataforma Camí Escolar Terrassa , que agrupa a les Associacions de Mares i Pares (AMPA) de 10 escoles de Terrassa, realitzem una nova acció de sensibilització conjunta a l’entrada de les escoles del 5 al 31 de març de 2018.
Ens hem inspirat en la campanya de la Generalitat “Amb el vehicle aturat, apaguem el motor” creada per conscienciar que cal apagar el motor quan el cotxe està aturat sense circular, per tal de disminuir la contaminació i el soroll. Aquesta campanya ens informa en quines circumstàncies s’ha d’apagar el motor, dóna dades significatives sobre l’estalvi de combustible, i explica que els principals contaminants que surten dels tubs d’escapament són els òxids de nitrogen (NOX ) i partícules de diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10).
Atès que aquests fets no són prou coneguts, un segon objectiu d’aquesta campanya és conscienciar a les persones conductores dels impactes ambientals dels motors de combustió i de les possibilitats que tenen de disminuir-los apostant per una mobilitat més sostenible: anar a peu, amb bicicleta i amb transport públic.
A més, ja són diversos els estudis que alerten que l’impacte negatiu que té la contaminació, no només afecta la salut física dels nostres nens i nens, sinó també la seva salut intelectual. Com diu l’expert Jordi Sunyer, cap del programa de salut d’ISGlobal, “La solució hauria de ser la mateixa per a tothom: reduir l’ús del vehicle privat per anar a l’escola i crear camins escolars menys contaminats i més segurs”.
Penjarem cartells als voltants de les escoles i repartirem fullets a les famílies per sensibilitzar-les sobre la necessitat que hi hagi menys cotxes a l’entorn de les escoles per tenir més seguretat, menys contaminació i que els nostres fills i filles tinguin millors condicions per poder anar de forma autònoma a l’escola.
- Per què no hem de portar les criatures a l’escola amb cotxe 2 Febrer, 2018
Primera hora de la mañana. Fachada de cualquier colegio urbano europeo. Coches aparcados en doble y triple fila. Niños adormilados que abandonan los vehículos arrastrando sus mochilas con la mirada fija en el suelo. «Es un error fatal, se hace un gran daño a los niños», explica la psicóloga Jessica Westman, de la Universidad de Karlstad, «es muy necesario que los padres repiensen el camino a la escuela de sus hijos y los efectos que este tiene en las aulas».
Psicólogos alemanes alertan de que los «padres taxi» están creando la generación «asiento de atrás»
Westman habla de una horda de «padres taxi» que está dando lugar a una «generación asiento de atrás» y les culpa de estar educando a los niños en la pasividad, en la incapacidad para valerse por sí mismos y en el segundo plano. «Cuando un niño sale de casa para ir caminando o en transporte público al colegio, tomas las riendas de su día, adopta una actitud que le acompañará durante toda la jornada y que no se genera en el asiento trasero de un coche», explica, «ahí lo que se cultiva más bien es la mentalidad de paquete».
Estas rotundas afirmaciones están basadas en un estudio realizado a niños de la 4º, 6º y 8º curso, de entre 10 y 15 años, que ha demostrado que los chicos a los que sus padres llevan en coche al colegio están «más cansados» a lo largo del día, muestran un comportamiento «más pasivo» y una «menor confianza en sí mismos».
«Los niños que van por su propio pie al colegio, ya sea caminando o en transporte público, adquieren un mayor dominio de su entorno y del medio. Incluso en el bus escolar tienen la posibilidad de ir interactuando con otros compañeros, entrenando habilidades sociales y compartiendo experiencias. Pero los que van en el asiento de atrás no tienen esa oportunidad de integración en el grupo, de modo que a menudo, una vez en el colegio, no sienten que están verdaderamente dentro y son más individualistas, logran menos éxito social. Son menos independientes y se sienten menos seguros».
Los resultados del estudio no excluyen a niños que deben atravesar zonas de mucho tráfico o que encierren diversos peligros. «Ese es un típico pensamiento de los padres taxi», reprocha Klaus Seifried, otro psicólogo que comenta el estudio. «Están proyectando sus propias inseguridades sobre sus hijos y terminan llevándolos en el asiento de atrás hasta los 16 años». Wetman, todavía más dura, señala que a menudo hay, tras el viaje al colegio en coche, motivos de comodidad. «Piensan que así pueden dormir todos unos minutos más», regaña, «y a cambio de eso, les privan de múltiples posibilidades de desarrollo personal».
En los años 70, en un país plenamente motorizado, el 90% de los estudiantes de primaria iban al colegio por su cuenta en Alemania, mientras que según una encuesta realizada por Forsa en 2012, uno de cada dos disfruta de papá o mamá chófer en la actualidad, independientemente de si vive más o menos lejos del centro educativo. «Es un exceso de control que los chicos pagan muy caro. Piensen que los chicos crean sus propios grupos durante el traslado, lo que da la oportunidad de compartir, de contar historias, de tener secretos, de explorar juntos desvíos, patios traseros, de tocar clandestinamente el timbre de algún vecino o de hacer una parada en el kiosco… toda una vida», señala Westman, «mientras que los padres taxi están haciendo calar en la mentalidad de sus hijos un mensaje muy peligroso: no confío en ti solo en el mundo, no puedes lograrlo».
La asociación alemana de conductores ADAC se pone de parte de estos psicólogos escolares y en contra del taxi parental e informa que «los niños adquieren una mejor experiencia del tráfico y desarrollan un mejor sentido de las situaciones peligrosas si se trasladan de forma independiente al colegio», señalando que el asiento de atrás del automóvil no es fuente de educación vial, sino que forma en la pasividad y rebaja los niveles de alerta.
¿Y los padres que, por diversos motivos, se ven realmente obligados a llevar a sus hijos en automóvil al colegio? «Mi consejo sería subir el volumen de la música, hacer el trayecto cantando con los chicos las canciones que escuchan los adolescentes. Divertirse, jugar, bromear… esas primeras impresiones del día permanecen en los chicos durante toda la jornada así que lo mejor es que quede una impresión positiva y de confianza. Mejor no sermonear en el coche, hablen de las cosas serias por la noche, durante la comida juntos, pero no en el camino al colegio, donde la autoestima escolar puede ser dañada».
Continue reading → - Qui posa la tanca al carrer? 18 Setembre, 2017
Com bé sabeu, estem autoritzats a posar una tanca al tram del C/ Sant Marian cantonada amb Baldrich per evitar el pas de vehicles en els horaris d’entrada i sortida de l’escola, per recolzar la senyalització vertical (el disc de prohibit passar). Posar i treure la tanca és responsabilitat de totes i tots i us demanem que col·laboreu i no tingueu cap por ni veieu cap problema en fer-ho vosaltres.
La tanca es posa un quart d’hora abans i es treu un quart d’hora després de les 9, les 12:30, les 15 i les 16:30.
Els veïns que tanquen el cotxe en aquest tram estan autoritzats a entrar i sortir amb precaució, tot i que la majoria ho evita, i els del tram superior passa des de C/ Topete (un senyal els ho permet).
És important posar-la per la seguretat dels nostres fills i filles, així com treure-la per evitar molèsties als veïns i al trànsit.
Recordeu als vostres fills i filles que no pugin a la tanca, ja que no és gaire estable.
Gràcies per col·laborar.
Continue reading → - Com evitar que et robin la bicicleta 12 Gener, 2017
Hem trobat aquesta notícia del NacióDigital ben interessant. Hi podeu accedir aquí, però també us la copiem a continuació.
Els Mossos d’Esquadra emeten periòdicament un seguit de consells per evitar els robatoris de bicicletes. L’Ajuntament de Terrassa ha començat a instal·lar un seguit d’adhesius en el mateix sentit, i s’ha adherit al Biciregistre, una base de dades de bicicletes per a que siguin més fàcils de localitzar si desapareixen.
Consells a l’hora d’aparcar les bicicletes
La policia recomana que si s’aparquen a la via pública, s’escullin els espais d’aparcament més freqüentats, per tal que la bicicleta quedi a la vista de tothom. També recomanen aparcar la bicicleta en un lloc que permeti lligar-la com a mínim pel quadre, i també per una roda, i si pot ser, per les dues.
La tanca més fiable i segura per lligar una bici són les de tipus “U” rígides, i si la bicicleta està guardada dins d’un garatge o traster, també recomanen lligar-la igualment i evitar deixar les claus en un lloc accessible.
Identifiqueu la vostra bicicleta
Cada bicicleta té un número de bastidor únic i exclusiu que la identifica. Normalment aquest número de bastidor es troba situat al quadre de la bicicleta, concretament sota la caixa del pedaler.
Es pot fer gravar el número de DNI o qualsevol altra referència en algun lloc del quadre de la bicicleta.
Cal anotar el número de bastidor de la vostra bicicleta en altres llocs, com ara al telèfon mòbil o al casc, per disposar-ne en cas de sostracció.
I si ens roben la bicicleta?
Si tot i les precaucions, s’és víctima del robatori d’una bicicleta, cal que es denunciï a la dependència policial més propera. Per presentar una denúncia s’ha d’aportar un document identificatiu personal: DNI, passaport, NIE o permís de conduir; la factura de compra i, si no se’n disposa, dades sobre la marca, el model, el color i els trets característics, i molt millor si se n’aporta una fotografia, i el número de bastidor o número identificatiu gravat.
En el cas de recuperar la bicicleta, aquestes dades serviran per identificar tant la bicicleta com el seu propietari.
Continue reading → - Sabeu què és un Camí Escolar 14 Novembre, 2016
Sabeu que es un Camí Escolar?
Continue reading →És un itinerari senyalitzat i segur que poden seguir el nins i nines en els trajectes d’anada i tornada a l’escola. El camí té un origen (un o diversos punts de partida) i un final del trajecte, que sempre és el centre escolar.
Això vol dir que els infants van tots sols a peu pel carrer o amb companys de diferents edats per l’itinerari que té les condicions de més seguretat. També poden anar acompanyats d’altres persones adultes de la seva pròpia família o persones voluntàries, que participen en els acompanyaments.
En termes generals, a totes les ciutats europees, i Palma no n’és una excepció, ha disminuït la presència d’infants al carrer a partir de l’ús generalitzat del cotxe i el deteriorament de l’espai urbà com espai de convivència ciutadana. Encara que a partir dels 8 anys els nins i nines tenen la capacitat per a moure’s tots sols per la ciutat, en la pràctica no ho fan. Les actituds parentals de protecció no afavoreixen l’autonomia dels infants i, de fet, la majoria mai van tots sols a escola, sinó que hi solen anar acompanyats d’una persona adulta. En el 70% dels casos són els pares i les mares qui fan els acompanyaments.
D’altra banda, caminar és una activitat saludable, la manera més senzilla de fer esport perquè incorpora l’exercici físic d’una forma natural i quotidiana. Anar a peu, a més a més, és econòmic, és ecològic i és ràpid, sobretot en desplaçaments curts.
Sabíeu que….
L’AMPA Bisbat d’Ègara ja fa un parell d’anys que forma part d’una comissió de Camí Escolar a Terrassa, que treballa per encarar un projecte de Camí Escolar a la nostra ciutat. I que té un manifest al que s’hi poden adherir mes entitats, publiques i/o privades.
Sabíeu que….
Aquest projecte té un web i un logo molt xulo que va fer un pare de la nostra escola.
Per a més informació us podeu adreçar a:
– mobilitat@afabisbatdegara.cat
– info@camiescolarterrassa.cat - Gimcana literària: 29 de maig! 11 Abril, 2016
Hola famílies, reserveu-vos el dia 29 de maig a les agendes!!!
La comissió de Biblioteca, Cultura i Mobilitat us proposem una activitat literària diferent, una GIMCANA FAMILIAR pels voltants de l’escola, plena de proves tan divertides i esbojarrades com el llibre que haureu de llegir per participar-hi:
“ELS CULDOLLA” de Roald Dalh >>ATENCIÓ! Hi ha LLIBRES DISPONIBLES a Secretaria a preu de cost.
Continue reading →
(un dels escriptors més reconeguts de la literatura infantil i juvenil, autor de títols tan coneguts com “Matilda”, “Charlie i la fàbrica de xocolata”, “Les bruixes”
____________________________________________
Formulari de Contacte
